CARTA A PANDI

A vegades costa de creure les voltes que fa la vida. Costa de creure que aquell amic tan amic o aquella amiga tan amiga, d'un any per l'altre, hagin deixat de ser persones amb qui comparteixes moments. Potser no eren els indicats per formar part de la teva vida, però sempre hi haurà un tros per ells al teu cor, a la teva memòria. Potser per la distància, per haver pres camins diferents, per problemes entre vosaltres o influències van deixar de formar part de la teva vida. Però la vida no s'atura, tot segueix i ens hi hem d'acostumar. Aquest tren no espera ni dóna segones oportunitats a ningú. El que ha passat ha passat, el que s'ha fet ja està fet i no es pot tornar enrere. Molts cops haguessis desitjat tornar als vells temps però viure en el passat és tan dolent com preocupar-se més del futur que del present. I si t'he de parlar del present, d'ara, d'aquest precís instant et dic que és perfecte. Un ara perfecte amb les seves imperfeccions que el fan real. Perquè hi ha dies bons, dolents i dies genials. Hi ha dies amb tu i sense tu. Amb les nostres 'risas' i amb les nostres 'rallades'. Perquè la confiança que tinc amb tu, no la tinc amb ningú més. Perquè hi ha alguna cosa en mi que em diu que per primer cop, no m'equivoco al pensar que 'aquest cop serà diferent'. Que no ets com la resta, que sempre seràs aquella amiga tan amiga però mai l'amiga tan amiga que va arribar un dia que es va cansar de tu. I és que moments tan especials com els  que passo amb tu, no els he passat amb ningú. Perquè ets la primera persona en la que penso quan vull explicar o fer qualsevol cosa. Ha passat molta gent per la meva vida, però poca com tu. Pocs s'han quedat, molts van prometre quedar-se per sempre i avui és el seu record qui compleix la promesa... Ja saps 'demasiada gente pero amigos dos'. I és que amb tu no calen promeses de 'para siempre' o 'siempre voy a estar a tu lado para lo que haga falta'. Amb tu simplement això ja se sap, ja es dóna per fet i és que el que importa són els fets, no les paraules. A les paraules se les emporta el vent... Com tu dius, ets aquella amiga amb la que
no
calen
paraules
per
entendre'ns
I és veritat, només nosaltres ens entenem, la gent ens veu i flipa i és normal perquè tela eh... se nos va la olla a dar un paseo ya para no volver... almenys la meva no ha tornat, encara l'espero. Amb tu
Una
mirada
ja
és
suficient
Tenim una gran complicitat sempre t'entestes a robar-me els pensaments i anticipar-te a dir-los abans que jo, a vegades a l'hora i llavors ja si que és un recital de risas i més risas... I ja saps que jo no sóc un exemple a seguir, però si alguna cosa he après a base de palos és que no val la pena fer-se il·lusions amb ningú, ni encara menys rallar-se per algú que l'únic que volia amb tu era passar l'estona, posar-te a la llista de 'corazones conquistados' per passar a la següent i és que l'amor a vegades pot jugar males passades, potser la falta d'experiència o la bona intenció o la innocència que encara tenim. Però recorda que en l'amor qui guanya no és qui ve primer, sinó qui es queda l'últim o sigui que no et preocupis si creus que aquella persona especial per tu t'agrada i et rebenta per dins perquè saps que no és la bona per tu, perquè saps que t'ha fet mal i encara te'n podria fer més. 'Que no te engañe una fachada reluciente que lo único que importa está debajo de la piel'. Som molt joves per això, per enamorar-nos a la nostra edat. No et diré que sigui dolent, ni molt menys però s'ha de vigilar qui vol creuar la frontera perquè un cop dins...costa que surti, costa molt. Però encara que sembla que estiguis dins d'un pou sense sortida, que no podràs oblidar aquella persona i que per dins et mata saber que ets una més, jo et dic que no m'ho crec. No em crec que no puguis sortir del laberint. Perquè crec en la frase 'Pasé mil penas antes de besar la gloria', i sé que ara no t'enfonsaràs per culpa d'una il·lusió falsa. Sé que encara que ho passis malament, és només una etapa. A l'hivern el segueix una primavera i tot lo dolent s'acaba, tard o d'hora i quan estiguis llesta te n'adonaràs. I quan tot això passi podràs dir-li: 'Me he olvidado de que te estaba olvidando y te he olvidado.' Saps per què sé que podràs amb això i amb molt més? Perquè et conec, ets una de les persones més fortes que conec, sé que intentes amagar el que passa per dins teu per no preocupar a la gent, perquè tens un cor enorme. Però a vegades desfogar-se és necessari, simplement parlar o sentir-te escoltada. I jo confio en tu. Sé que per molt malament que ho estiguis passant ets capaç, molt. I pots amb això i amb mil huracans més. T'ho prometo, de veritat. Perquè encara que potser pensis que no, sé com et sents. Com t'he dit abans, no sóc un exemple per parlar sobre amor ni per donar consells sobre res però si hi ha alguna cosa que sé fer és escoltar. M'agradaria poder fer més però mira se nase no se ase, i res que ja ho saps però t'ho repeteixo; sempre que necessitis parlar o desfogar-te o el que sigui jo estaré allà. I dir-te que vindran mil persones a la nostra vida i en marxaran moltes també però d'amistats així no, o sigui que carpe diem pandi, que com diuen ocer y rade 'la vida son dos frases y ya hemos escrito la primera, vamos a gastar la tinta que nos queda'.
Pasa del pasado, presencia el presente y amaña el mañana.
 Ayer, mañana y siempre, #patoalalaif!